El mar és a prop
Conduint per l’eix Diagonal, hom pot comprovar com els paradigmes econòmics, socials i culturals poden canviar gràcies a noves carreteres. Aquesta via de comunicació, denominada tècnicament C-37/C-15, és la darrera gran comunicació directa entre el Bages, l’Anoia, el Penedès i el Garraf. Una opció insòlita fins ara.
Fa tres o quatre dècades, la Catalunya Central era un àmbit incomunicat i per tant socialment molt endogàmic. I la primera autopista ens va arribar l’any 1989. Fins fa poc -en termes històrics-, per anar (i venir) a Terrassa, a Barcelona o a la costa (qualsevol) calia passar per carreteres impensables segons les pautes actuals. Les úniques opcions disponibles obligaven a passar per Moià i Sant Feliu de Codines, d’una banda, o per Vacarisses, de l’altra. No hi havia res més. I es feia amb Seat 600
Article publicat al Regió-7, a la secció de pedra seca.
[cc_blockquote_left] Rotundament, aquesta carretera és una opció de clars, però també presenta alguns obscurs. No acabo de veure viable l’opció de peatge a l’ombra amb la qual es va construir, hipotecant recursos públics de les pròximes generacions [/cc_blockquote_left]
