Corrent quasi fugint

 

“… sóc dels que corren (menys del que voldria) pels corriols de les nostres comarques. N’hi ha centenars i és un plaer visual que queda potenciat per les endorfines que genera la cursa. Corro sol. I no passa un sol dia en el que una bèstia em bordi o m’empaiti una bona estona…”

Article publicat a la secció “Pedra seca” del diari Regió-7

Clica per llegir l’article sencer: “Corrrent quasi fugint”

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *