Corrent quasi fugint
“… sóc dels que corren (menys del que voldria) pels corriols de les nostres comarques. N’hi ha centenars i és un plaer visual que queda potenciat per les endorfines que genera la cursa. Corro sol. I no passa un sol dia en el que una bèstia em bordi o m’empaiti una bona estona…”
Article publicat a la secció “Pedra seca” del diari Regió-7
Clica per llegir l’article sencer: “Corrrent quasi fugint”
