A la secció “Pedra Seca” del diari Regió-7 publico un article cada dimecres.

Recull dels darrers que han aparegut.

Queda constatat que durant
aquestes setmanes d’agost el
repòs laboral arriba a la majoria
abassegadora de la població.
Si descomptem els que no en fan perquè
no tenen feina i els vinculats als serveis
turístics o emergències, es pot dir que
quasi tothom s’atura aquest mes.

Clica per llegir: “Desajustos turístics”

M’interesso i tinc estima pel món
animal però no m’agrada conviure-
hi. Per exemple, no em plau
que em llepin mentre algú em
parla. Tenir una mascota d’un
cert volum vivint en un pis és
una mena de martiri, tancat durant
hores sense poder ni pixar
quan li convé. Tractar-los i parlar-
los com a un humà em sembla
una mena de tortura psicològica
per a ells i per als que ho observem.

Clica per llegar: “Gossos d’estiu i els seus amos”

La política antropològica del
moment ha mostrat altres novetats
molt evidents, ben actuals.
En un dels nombrosos punts engalanats
per a l’ocasió, els organitzadors
van comptar amb la
comunitat musulmana per decorar
el carrer. Una lliçó per a
molts, sobretot per als integristes
d’una fe o de l’altra. En una plaça
secundària, a l’altra banda de la
trinxera i a la mateixa hora, un
grups anarquista va organitzar
un concentració anticlerical que
va congregar una vintena de persones.
La matrona del turó els va
guanyar per golejada.

Clica per llegir: “Un dia històric i comptant”

Em va sorprendre el
desplegament de seguretat amb
guardaespatlles pertot arreu.
Darrere seu, al primer perímetre,
al segon, a l’avançada i suposo
que algun de perdut per les
teulades com el TJ d’en Harrelson.
Si ell ho permet, s’equivoca.
Si l’hi imposen, no ho hauria
d’acceptar. Tots aquells musculats
envoltant-lo li donaven un
aire desmesurat, d’Obama
blanc.

Clica per llegir: “Les Boniques comarques”

Al meu imaginari infantil
hi havia un
monstre temut, perillós,
pelut i relativament
a l’abast. En la ment d’un
noiet de poble petit, amb boscos
a tocar de casa, la imatge mental
del porc senglar corrent per allà
a prop se m’apareixia com una
de les pitjors amenaces amb què
em podia topar. Encara ara hi ha
la temença popular, transmesa
de generació en generació, respecte
de la seva ferotge agressivitat
cap als humans.

Clica per llegir: “Senglars i voltors domèstics”

En la política actual, gran o petita,
quasi sempre domina la part
partidista respecte de l’estadista.
És a dir, l’interès del grup propi
passa per davant del de la majoria
sense manies ni vergonya.
Aquesta pràctica encalla i eixorda
els ciutadans amb aquest bucle
d’eleccions actual.

Clica per llegir: “Política menuda però granada”