El pròxim ministre d’Economia al Berguedà

(PUBLICAT AL “ACTUAL”)

Cristóbal Montoro va ser al Berguedà. Organitzat per l’ACEB (Associació d’empresaris) el principal responsable de Economia del Partit Popular i ex ministre d’Hisenda del Govern d’Aznar va acudir a parlar d’economia (i de crisi per descomptat). Segons les enquestes, sembla  que el PP guanyarà les pròximes eleccions generals i per tant el Sr. Montoro és avui el més ben col·locat per ser el pròxim ministre d’Economia al 2.012. Poca broma. És qui ha d’arreglar la crisi d’aquí a poc més d’un any i mig.

 Cal que persones d’aquest calat vinguin a veure’ns  i explicar la seva visió sobre com afrontar la crisi. Va parlar força d’economia i poc de política, que és el que s’esperava l’auditori que hi va acudir. No espereu cap polèmica política per tant en forma de idiomes, immigració, braus o Constitucional.

 Va explicar que el deute del Estat és del 150% del PIB. Aquesta xifra és el mateix que el cas d’una empresa o una família que hagi de pagar tot el que ingressa durant un any mig, sense poder gastar res en cap concepte, ni en menjar. Que a Catalunya un de cada quatre treballadors ha perdut la seva feina en els darrers dos anys. De cada cent euro que recaptaven en impostos, ara l’Estat només en rep seixanta cinc. Negre panorama que ja coneixíem però són dades ajuden a fixar la magnitud del que està passant. L’Estat, com moltes persones i empreses, està terriblement endeutat i els ingressos han caigut dramàticament.

 Les solucions que proposa són reformes. Reformar l’estat (ho sigui les Autonomies). Limitar la despesa pública per llei (no permetre que tota la classe política gasti sense control). Reformar els impostos (baixar-los per tal que es reactivi la economia), més reforma laboral i reforma energètica. I va llençar un potent i potser polèmic missatge: menys ideologia i més economia. Com si fos el moment d’anar aper les coses pràctiques i deixar-nos de xerrameques estèrils. Venint d’un polític és interessant d’escoltar. No obstant, cal fer el que es predica.

 I va informar-nos que no hi ha crèdit per les empreses privades i pels particulars que en demanen perquè una part molt important d’aquests diners per fer préstecs se’ls queda l’administració per pagar deutes, les nòmines dels funcionaris i per “tapar forats”. Els bancs i les caixes tenen pocs diners i prefereixen deixar-los al Govern central, comprar els bons de la Generalitat o fins hi tot als Ajuntaments abans que a les empreses i particulars.

I gran exercici de sinceritat per part seva com a membre de la classe política: cal que els partits polítics rebin financiació pública perquè si no és així  “ després passa el passa”. Bufa!

 I sobre el Berguedà? Res en especial. Totalment neutre en referències econòmiques a les nostres terres excepte una lloança al paisatge de muntanya del Berguedà rematat amb que les “peculiaritats , diferències i idiosincràsies” de Catalunya s’han de tenir en compte. Pel meu criteri, potser una mica passada d’’època amb aquesta observació . Tot i això, agraïts per la visita.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *